La confrontació entre la Manu Carreño i la Clons Gómez
El futbol espanyol travessa un moment de gran tensió al voltant del videoarbit Raje (VAR). Aquesta tecnologia va arribar amb la promesa de reduir els errors d’anibitació i la justícia segura de l’esport, però avui, el 25 de març del 2025, continua generant controvèrsia que divideixi aficionats, periodistes i professionals esportius. El recent intercanvi de punts de vista entre el periodista Manu Carreño, presenter d’El Largaro a la cadena SER, i Carlos Clons Gómez, exábri i el director actual del VAR a Espanya, va reviure un debat que sembla que no té fi en els errors del sistema, la seva implementació i com ho percep el públic. Aquest diàleg, que s’ha fet viral, no només reflecteix les frustracions acumulades al voltant del VAR, sinó que també ressalta la complexitat de la seva aplicació i les expectatives poc realistes que genera. La següent és una anàlisi detallada d’aquest episodi, les seves implicacions i l’estat actual del debat sobre la tecnologia arbital a Espanya.
Context de confrontació
La confrontació va tenir lloc el 24 de març del 2025, durant una qüestió d’El Largaro, en el context d’una entrevista amb Clons Gómez. Aquest va anar al programa per parlar sobre la crítica de VAR després d’una sèrie de decisions controvèmics en els últims partits de la Lliga i de la Lliga F. Un dels incidents que van provocar la controvèrsia va ser l’objectiu de la dona FC Barcelona en clàssic contra de Real Madrid el 23 de març. Aquest moviment va ser invalidat per un suposat joc que les imatges no van confirmar amb claredat, i degut a la manca de VAR en la competició femenina, no va ser possible revisar. Aquest episodi, juntament amb errors en partits masculins, com l’objectiu de Lewandowski el 20 de novembre (Recidadada de FC Barcelona) i les queixes constants de Madrid sobre l’abitració, s’havien intensificat el debat.
Manu Carreño, conegut pel seu estil directe, qüestionava Clos Gómez sobre com era possible que les referències a la sala VOR (Operació de vídeo) no veien cap moviment que, segons ell, “50 milions d’espanyols i espanyols veiessin clarament.” El periodista va expressar una frustració que molts fans comparteixen: si el VAR està dissenyat per corregir errors obvis, per què continua passant errors que semblen obvis en la perspectiva del visor? Clons Gómez, en canvi, va defensar la complexitat del treball arbital, fins i tot amb la tecnologia, i va llançar una resposta viral: Aquesta frase, interpretada per alguns com a repte i per altres com a defensa arroganta, va provocar un sentiment de reaccions a les xarxes socials i a les xarxes socials, convertint-se en el centre d’un anàlisi més ampli del VAR.
L’ intercanvi: anàlisi detallada i anàlisis
La finestra entre Carreño i Clomez ens mostra dues perspectives molt diferents sobre el VAR:
La crítica de la Manu Carreño:
Carreño afirma que el VAR, en lloc d’eliminar errors obvis, sovint inteneix la sensació d’injustícia. La seva pregunta clau – “Com és possible que VAR arbitors no vegi el que tots veiem?” – mostra una desconnexió entre l’habitació VOR i l’experiència amateur, cosa que està aplificada per la repetició constant de les eines a la televisió i a les xarxes socials. Aquesta opinió ressona amb la idea que VAR, lluny de ser una solució definitiva, afegeix noves capes de matèria i confusió. Carenho també va mencionar exemples concrets, com l’objectiu d’una dona barça, per mostrar com la manca d’ús adequada del VAR perpetuar errors que el públic considera evita.
La defensa de Clons Gómez:
Al seu torn, Clons Gómez, amb la seva experiència com a a a arbitador i el seu rol actual, destaca la complexitat de l’ arbitació en temps real. “No és fàcil localitzar certs moviments, fins i tot amb el VAR,” va dir, angoixant que les decisions requereixen interpretar les regles sota pressió i amb angles limitats, fins i tot amb la tecnologia. La seva invitació a una festa no només va voler defensar els seus col·legues, sinó també per humanitzar un treball que, segons ell, és malinterpretat pels que critiquen fora. Clons Gómez va destacar que el VAR no busca aconseguir el “error zero” – una expectativa que considera no realista des del començament – però per reduir els fracassos clars i obvis, mantenint el camp refere com a protagonista.
El xoc entre tots dos no era només una confrontació personal, sinó que reflectia el buit entre les expectatives del públic i la realitat operacional del VAR. Carreño es va convertir en la veu de l’aficionat, mentre Clons Gómez defensava la complexitat de l’adoració.
Reacció i virus
L’intercanvi es va estendre ràpidament en plataformes com X, on els termes com “VAR,” “Clos Gómez” i “Manu Carreño” es van convertir en una tendència el 25 de març del 2025. Les reaccions es van dividir en tres blocs principals:
- Implementació de Carreño: Molts usuaris, especialment clubs amateurs que senten ferits per VAR (com ara Real Madrid o Barcelona), van aplaudir les crítiques del periodista. Els posts com “Manu diuen el que tots pensem: el VAR és un desastre” o “Clos Gómez ens convida a estrènyer quan no veuen el malestar obvi” estès.
- Defensa de Clons Gómez: Altres, incloent alguns exarbiters i analistes, van recolzar el cap de VAR. “La afirmació no és tan fàcil com veure-ho al sofà amb 20 repeticions,” va escriure un usuari, mentre que un altre assenyalava: “Tens raó, VAR ajuda, però no és màgia.”
- Tono irònicUn tercer grup optat per l’humor, amb memes i comentaris com “Vaig a agafar un joc per veure si veig el joc que els Clons no han vist” o “Clos Gómez dient “piten” com si fóssim a arreglar VAR.
Els mitjans de comunicació, com ara, Marca i El Concicncial van reforçar el debat, utilitzant titulars com “La confrontació entre Carreñore i Clons Gómez que il·lumina el futbol espanyol” o “Clos Gómez desafia Careño: La viralitat d’aquest episodi va mostrar la passió que genera el tema i la seva importància en la cultura del futbol d’Espanya.
El debat de fons: VAR ha fallat i ha fallat la seva implementació
El xoc entre Carreño i Clomez no és només un incident aïllat, sinó que representa un altre capítol en una discussió que ha estat en marxa durant anys. Des que VAR va ser presentat a La Liiga a la temporada 2018-2019, ha estat tant una salvavides com un centre de controvèrsia. Dividim els punts clau d’aquest debat:
- Esperances contra la realitat.:
Quan es va introduir, el VAR es va presentar com la solució definitiva dels errors dels arbitadors, una eina que va prometre que portara justícia absoluta al futbol. No obstant això, Clons Gómez va dir diverses vegades, com en aquesta entrevista, que “els que teníem arbitrats sabien que la controvèrsia augmentaria.” La tecnologia no elimina la interpretació humana, i les situacions subjectives (com els defectes o les mans) continuen generant controvèrsia, mentre que les decisions objectivas (com les sortides del joc) depenen de la qualitat de les imatges i de l’ exactitud del sistema semi- automàticament. - Errors persistents:
Els casos com l’objectiu de Lewandowski en 2024, on l’ arrencada que es va produir tan aviat com molts dubtes, o la recent dona clàssica, mostra que el VAR no sempre no concorda amb els errors obvis i a vegades els va empitjorar. L’absència de transparència a dir que no fa públic els audiovisuals de converses entre arbitadors en temps real, el fuels només alimenta confiança. Per exemple, Real Madrid va denunciar públicament una “persisteixda massiva” i demana reformes profundes, incloent-hi la sortida de Clomes Gómez i Medina Cantjo del Comitè Econòmic d’Abitros (CETA). - Implementació d’ undivent:
La manca de VAR en Liga F, excepte en els estadis finals de competència com Champions, destaca una diferència clara amb la seva implementació en el mascle Laiga, que va portar a les crítiques sobre la desigualtat. Clons Gómez va comentar que “orgitzadors escullen les eines,” però també reconeixien que “l’amor li encantaria serrar amb la millor tecnologia.” Aquest reforçament reforça la idea que el futbol femení està arribant als recursos. - Assumpte i pressió dels mitjans:
VAR no treballa en un buit. La pressió dels mitjans de comunicació, els mitjans socials i els clubs juguen un paper crucial en interpretar les seves decisions. A mesura que l’entrrríd González va dir a El Largaro, “Media soroll integia quan els grans equips s’enfronten.” En el 2025, amb Real Madrid, Barcelona i Athletic en una competició guanyada per La Liga, cada error del VAR s’implifica, alimentant teories conspiratives que Clos Gómez va descriure com “unjust.”
Dades i estadístiques
El CETA va recolzar l’ús de VAR amb dades de formigó. Per exemple, en la temporada 202022, la precisió de les penes va assolir 97.45% després de revisions i la intervenció va ser gravada cada 2.4 parts. Tot i així, el marge d’error següent: el 2020, es va calcular que el VAR no actuava correctament a 6 de les 116 jugades revisades. Tot i que el sistema ha aconseguit disminuir les simulacions (un 37% menys des de la seva implementació) i ha reduït errors seriosos, la sensació d’injustícia continua sent retardada quan els errors van fallar en moments clau.
Espèlica i futur
L’intercanvi verbal Carreño-Cómez transcendeix i fa preguntes sobre el futur del VAR a Espanya:
- Reforma del sistema: Clubs com Real Madrid demanen canvis importants, que van des de la sortida dels líders actuals a la implementació d’un VAR més transparent, incloent-hi els audios públics de la Lliga del Premier.
- Educació dels aficionats: Clos Gómez i l’observació de la CETA que el públic ha d’entendre les limitacions de VAR. La seva frase “preu una festa” podria ser vista com una crida a l’empatia, però el to de desafiament no va ajudar realment a rebre-la.
- tecnologia avançada: El joc semi- automàtic, que s’ ha implementat a LaLiga des de 2024, promet oferir més precisió. No obstant això, tenia defectes, com el que va passar a la festa d’Alvés del 20 d’agost del 24. Això ens fa pensar que aconseguir la perfecció tecnològica encara és un repte.
Conclusió
El debat de VAR al futbol espanyol, que es va intensificar després de la confrontació entre Manu Carño i Clons Gómez, reflecteix la passió i les expectatives que genera aquest esport. Carreño va compartir la frustració de milions d’aficionats que veuen a la VAR una promesa que no estava complerta; en canvi, Clons Gómez va defensar la complexitat d’una tasca que barreja la tecnologia i el judici humà sota pressió. Tots dos tenen un punt: el VAR va fer avenços davant la justícia esportives, però la seva implementació imperfecta i la manca de comunicació clara el manté al centre de controvèrsia. Mentre que el futbol espanyol no troba un equilibri entre la tecnologia, la transparència i l’acceptació que els humans poden perdre, la controvèrsia romandrà tan rellevant com els objectius. Aquest episodi viral no acabarà amb el debat, però certament et mantindrà viu, alimentar la passió d’un hobby que, amb o sense VAR, mai deixarà de discutir.
