La recent decisió d’un tribunal espanyol d’imposar sancions econòmiques a les barres que transmeten els partits de la Lliga sense tenir els drets de transmissió atrets l’atenció de tot el país en dies recents, fent que les notícies virals siguin tant en l’esport com en el camp legal la data d’avui, el 25 de març del 2025. Aquest fracàs no només reforça la protecció de la propietat intel·lectual en esport, sinó que també destaca els esforços de la Lliga per combatre la pirateria audiovisual. No obstant això, va generar un intens debat sobre les seves repercussions econòmiques i socials, especialment per a petites empreses hostel que intenten recuperar-se després de la pandèmica i fer un augment de costos operatius.
Detalls de la decisió judicial
El cas més recent es va originar en un tribunal de Cambados, Pontevedra, on el passat 18 de març de 2025, dos propietaris de barres van ser condemnats per difondre jocs de futbol de LaLiiga il·legalment. Segons la informació que es coneix, ambdós van admetre que utilitzaren senyals no autoritzats per a mostrar les parts del seu local. El judici va incloure uns 90 euros per cada any, a més de la compensació de la LaLiga de 255, 73 euros i 705,89 euros respectivament, per danys i pèrdues degut a l’ús indeqüent dels drets audiovisuals. Aquestes xifres reflecteixen l’impacte econòmic estimat per l’explotació no autoritzat de les emissions, calculades en base de les barres que haurien pagat legalment.
Aquest cas no està aïllat. El mateix tribunal està en marxa amb deu procediments similars, suggerint una ofensiva coordinata contra la pirateria de la regió. A més, al nivell nacional, la Lliga va intensificar les seves inspecciós, amb més de 1700 bars sancionats en la temporada 2023-2024 i altres 15.000 establiments identificats per possibles queixes, segons dades oficials de l’organització. En termes econòmics, les sancions solen variar: les penes criminals de llum poden variar entre 720 i 2.000 euros, mentre que la compensació civil, com les de Combados, depenen de l’extensió de la violació i els beneficis estimats.
Context legal i històric
La decisió s’alinea amb la doctrina del Tribunal Suprem espanyol, que es va establir en frases com ara el 2 de juny de 2022 (54/2022). En aquesta sentència, es va determinar que el tema de les parts sense una autorització adequada és un petit crim contra el mercat i els consumidors (Artesticle 286.4 del Codi Penal), que implicava pous, però no es considera un crim contra la propietat intel·lectual que implica frases de presó, ja que els esdeveniments esportius no són classificats com a “literari, artística o científics.” Aquesta distinció va permetre a la Lliga actuar contra els criminals a través de sancions econòmiques i requisits civils, per tant evitar procediments criminals més complicats, però assegurant la compensació dels danys als seus drets exclusius.
La Lliga, responsable de gestionar els drets audiovisuals de la Primera i Segona Divisió, calculava que la pirateria costa un professional entre 600 i 700 milions d’euros l’any. Per abordar aquest problema, disposa d’un equip de 60 verificadors distribuïts arreu del país i fa servir tecnologies avançades com ara el seguiment de senyals il·lícits i aplicacions mòbils per a detectar emissions fraudents a les barres. Aquesta pràctica va ser suportada a 2024 pel Tribunal Suprem, que va suscitar un anterior autorització a LaLiga per a la protecció de les dades.
Anàlisi: reacció i conseqüències
S’ ha trobat el fracàs. D’una banda, els operadors de la Lliga i legals, com la Telefônica (Movistar+) i DAZN, que inverteixen milions en drets de transmissió (1.90 milions d’euros fins a 2027 només per Telefônica), mireu aquesta mesura com un avanç en la protecció d’un mercat audiovisual val la pena. Javier Tebas, president de la Lliga, va defensar aquestes accions dient que “86% dels procediments judicials acaben en condemnes,” que reforça la seva estratègia contra la pirateria.
No obstant això, les crítiques no van trigar gaire, especialment des de la indústria del remot. Petites barres, que s’enfronten a quotes mensuals entre 200 i 400 euros a partits de matèria legalment (segons la mida i el lloc del punt), consideren que les sancions són desproporcionades. Llocs com Medina del camp o en barris de ciutats medies, on l’entrada no justifica sempre la despesa, molts hostistes opten per signes pirata com una alternativa viable. “Per arribar a mi, 30 persones han d’arribar a veure les festes, i que només passa amb les grans,” va dir un emprenedor en un informe Infobae en 2024, reflectint una realitat que xoca amb els requisits legals.
Els economistes i les associacions independents, com l’Oficina de Turisme, van advertir que aquestes sancions podrien empitjorar la situació d’un sector que ja ha afectat la inflació i la competència de les plataformes digitals. D’altra banda, els experts legals indiquen que protegir la propietat intel·lectual és crucial per mantenir l’economia del futbol, que té un impacte de 1.4% en el PIB espanyol (uns 18 mil milions d’euros en la temporada 202022, segons Mandránchez.).
Impacte econòmic i social
Les sancions econòmiques, encara que moderats en casos com Cambados (amb un total de 345, 73 i 795,89 euros per bar), poden ser acumulades amb multes repetides i despeses legals, que posen en perill la fasibilitat dels petits negocis. En situacions de sancions més greus, com les que imposaven als venedors de descodificador frauutiu el 2024 (que pot arribar a 20.000 euros i una presó de sis mesos a un any), el missatge dispensi és bastant clar, però el seu impacte en la indústria hostel genera tensions. Per a La Liga, cada bar sancionat és una victòria simbòlica, però el repte continua molt bé: en 2017, el 48% de les 105.000 barres que emeten el futbol tan il·legal; avui, aquest número disminuirà fins al 33% (entre 25.000 i 30.000), però queda un nombre considerable.
perspectives futures
Aquest fracàs podria marcar un abans i després de com es gestionen les imatges i les sancions del 2025, especialment amb l’arribada dels nous contractes audiovisuals que la telefônica gestionava el 2025 fins a la temporada 2026-2027. No obstant això, també obre la porta a un debat d’altres opcions: alguns suggereixen més taxes a l’estranger per a petites hosteles o campanyes de consciència en comptes d’imposar sancions. Mentrestant, la divisió entre aquells que veuen el futbol com a negoci ha d’estar protegida i els que considerin un bé cultural a qui tothom hauria de tenir accés continuarà sent un tema de foc a Espanya.
En poques paraules, tot i que les fis poden aparèixer poc en casos individuals (90 euros de fis més compensació que poden arribar a centenars d’euros) representen una lluita més àmplia pel control dels drets esportius, amb conseqüències que van més enllà de l’economia i toca l’essència social d’un país on el futbol forma part de la vida quotidiana.
