Supervivència Kit 2025: L’expulsió o alguna cosa gran està enverinada?

La recomanació de la Unió Europea (EU) per als ciutadans que es preparen amb un “kit de supervivència” del 2025, que va ser inclosa en l’Estratègia de preparació de la Unió presentat el 26 de març del 2025, va generar un veritable corrent d’especulació, debats i reaccions arreu d’Europa. Aquest pla, que anima les famílies a tenir subministraments bàsics com l’aigua, el menjar, les medicines i les bateries per sobreviure almenys 72 hores sense ajuda externa, sorgeix en un context d’alt risc climàtic i tensions geopolítiques. Però aquesta mesura tan sols és una precaució abans d’un món incert o és un signe que es prepara Europa per a una cosa molt més seriosa? La següent és una anàlisi detallada de les alertas, les seves implicacions fonamentals, possibles i com interpretar aquest moviment avui, el 26 de març del 2025.

Context i origen de l’ alerta

L’Estratègia de preparació de la Unió, que va ser desenvolupada sota la direcció de la Comissió Europea i presentada per Ursula von der Leyen, inclou 30 accions clau per millorar la resistència a la UE en la cara de “una crisi a gran escala.” L’equip de supervivència és la mesura més visible i directa de la ciutadania, però el document també cobreix dels primers sistemes d’advertiment per a l’evacuació de plans i reforç militars. Aquest enfocament complet es basa en una anàlisi que identifica dues principals amenaces:

1. Riscs climàtics:
   Europa s’enfronta a un canvi climàtic que avança en passos agitats, amb 2024 que marca l’any més calent que s’ha gravat mai, segons el Copernic. El continent va ser colpejat per esdeveniments extrems com inundacions a Alemanya, incendis a Grècia i sequera a Espanya i Itàlia. Al març del 2024, el risc climàtic europeu assssar (EUCRA) va advertir sobre 36 riscos climàtics, dels quals vuit són crítics, incloent calor extrema i menjar inseguretat. L’Agència de l’entorn europeu (EA) calcula que si no es preparen correctament, l’estiu del 2025 podria ser devastador, amb la probabilitat del 40% de les ones de calor i el 25% més incendis forestals.
2. Riscs biològics i geopolítics:
   La guerra a Ucraïna, que continua sense solució el 2025, va posar l’energia i la seguretat alimentària a Europa. L’amenaça russa, juntament amb la incertesa sobre el suport dels Estats Units després de la reelecció d’en Donald Trump, va portar líders com Rafdosawłoski per alertar el 24 de març sobre una possible “agressió russa abans del final de la dècada.” A més, estem testimoni d’un augment en atacs cibernètics (un 60% d’ells han atribuït els actors russos o xinesos el 2024 segons l’ENISA) i les tensions a l’Orient Mitjà que podrien intensificar.

L’equip de 72 hores d’aigua (4-6 litres per persona), menjar no accessible, medicina, llanterna, ràdio i mantes ja està basat en protocols com Suècia, Finlàndia i Noruega, que des de 2018 i 2022 van promoure l’autquitria ciutadana abans d’emergència.

Prevenció o preparació per alguna cosa gran?

El to de les interpretacions de divergència generades per avís. anàlisiem les dues possibilitats:

1. Scenariopuertorico. kgm 1: precaució venuda
   • Arguments: La UE no està anticipant un esdeveniment concret, però s’està fent un enfocament proactiva als riscos acumulatius. El termini de 72 hores coincideix amb els estàndards de protecció civil, com els del FEMA als EUA, que és l’hora estimat per als serveis essencials per a reprendre després d’una crisi inicial. La Comissió subratllada que “no és una alarma, sinó un poder,” segons el que Varon der Leyen va dir el 25 de març.
   • Proves: Els països nòrdics van realitzar campanyes similars sense aquest sentit que una guerra és a la cantonada. Per exemple, el cas de Suècia el 2018 titulat “Si la crisi o la guerra ve,” va ser llançat en un moment de tensió amb Rússia, però no va tenir cap resultat en un conflicte. A més, la UECRA estrèsa el 80% dels riscos climàtics es pot gestionar amb una preparació adequada.
   • Context polític: La mesura legalimitza l’augment de despeses de la defensa (més del 20% en el pressupost 202425) i la inversió en Verd europeu, mostrant un europeu proactiva a la incertesa global.
2. Scenariopuertorico. kgm 2: passa una cosa gran
   • Arguments: L’idioma de l’informe de l’Antxa “descendeix de les perspectives de seguretat” i “agressió a màda” és sorprenentment simple amb el que normalment s’espera a la diplomàcia europea. L’atzar amb les maniobracions militars russes en el Bàltic (que Reuters va informar el 20 de març) i el to del timbre dels líders i Sikorski suggereixen que la UE podria estar en ambdues amenaces específiques. A més, l’èmfasi en els atacs cibernètics i el subministrament d’energia reflecteix la por d’una “guerra russa” que saboteig de mezcle i desestabilització.
   • ProvesL’OTAN, dirigida per Mark Rutte, ha estat preguntant des de gener per adoptar una “de vegades de guerra.” A més de 25 de març, Trump va signar una ordre executiva que pogués reduir el compromís dels Estats Units a Europa, que faria que la UE fos més vulnerable. A l’X, publicacions com @nando686868 (“Posible Guerra, ciberterroristes, epidemics”) ensenya que la gent sent que alguna cosa seriosa és venir.
   • Context climàtic: Les projeccions d’un estiu extrem del 2025 podrien reduir infraestructures ja amb tensió per sancions d’energia, creant un efecte “domino” que les pors de la UE no poden controlar.

Anàlisi crític: Què pot venir?

1. En el terme curt (prinner-ver 2025 anys):
   • Clima: els models coperinics prediuen un abril calent i un estiu amb probabilitat de severa de sequera al sud d’Europa. Un esdeveniment similar a la DANA que va ocórrer a València el 2024, però en una escala més gran, es pot requerir un kit d’aigua i de talls de llum.
   • Geopolític: La reunió que s’ha mantingut entre Rússia i els Estats Units. A Riyadh, el 25 de març d’Ucraïna (segons l’AP News) no pot sortir com s’esperava, cosa que podria provocar un increment en sancions russes o fins i tot sabotatge, com el que va passar amb la canonada Balticconnexió, que va ser danyat el 2023. A més, hi ha un risc real d’un atac cibernètic massiu a les xarxes elèctriques, similar al qual es va unir a l’exercici cibernús de 2024 d’Europa.
2. terme mitjà (2026- 2030):
   • Biblial: Sikorski i analistes SIPRI Adonen que Rússia podria rear i fer servir recursos ucraïnesos per un conflicte major el 202830, especialment si Trump redueix la presència de l’OTAN.
   • Clima: El projecte de la UECRA, que, sense acció, el 10% de la població europea podria estar en zones de calor o inundacions a 2035, forçant una gran migració que l’estabilitat de tensió.

Reacció i percepcions

• Ciutadania: A l’X, la reacció oscil·len entre alarmes (“me fa por”, @MCarmen CCell1) i escepticisme (“Al final del gilipellez de la UE”, @pepirias). Supermercats a Espanya informen un increment del 15% en vendes d’aigua i conserva el 25 de març (El Confidencial), suggerint que molts prenen seriosament l’alerta.
• GovernsMaria Jesús Montero, vicepresident espanyol, va demanar “tranquilitat” el 25 de març (Antena 3), però els països com Polònia i el Bàltic ja estan distribuir manuals similars.
• Prem: El PaísCity name (optional, probably does not need a translation) veu una ” estratègia traïble,” mentre OK Daily La tona de “alarma de alarma per justificar el darrerament.” Internacionalment, The Guardian El vincula a “un món a la vora del caos.”

Interpretació: Què vol dir això?

L’equip de supervivència és essencialment una mesura mesura mesura mesura mesuratòria, però la seva urgència i el seu to suggereix que la UE no està excloent situacions molt curtes o mitjanes. Tot i que no hi ha cap evidència pública d’un esdeveniment imminent per al 2025 d’abril, la convergència del clima, la bíblia i els riscos tecnològics, està creant un punt d’inflexió, que la Comissió vol anticipar-se. La declaració de 72 hores indica un enfocament en les primeres crisis que es pot gestionar (com tempestes, apagades i atacs cibernètics), en comptes d’una guerra total, tot i que el conflicte ha respost a la pressió de l’Europa de l’Est i de l’OTAN.

• Preacció– Aquesta és l’explicació més probable. La UE busca resistència al 2025 que promet ser dura, però no té dades concretes d’una catàstrofe immediata.
• Una cosa gran: No es pot esborrar. La manca de transparència sobre intel·ligència específica (com les amenaces russes o cibernètiques) deixen espai per a l’especulació que la UE sap més del que diu.

Conclusió

L’equip de supervivència del 2025 reflecteix un món canviant constantment on Europa sent més vulnerable que mai. És una mesura sensata a la cara dels riscos reals: el clima ja està causant danys i la guerra a Ucraïna encara no s’ha de suportar. Tanmateix, la seva presentació alarmant i el context geopolític alimenta la idea que podria ser una preparació per a alguna cosa més gran. Per a la mitjana, tenir aigua i menjar durant tres dies és un consell pràctic, no una declaració de guerra. Fins i tot així, la incertesa sobre el que “pot venir” d’un estiu desastrós, un gran atac cibernètic o un conflicte que intentenifica el debat. Per ara, Europa està en un equilibri delicat entre cautela i paranoia, i només el temps dirà si aquest kit era un excés o un punt de vista correcte.