Fet a EUA contra Made a la Xina: Trump Back a Cargo amb New Pautals

La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, que s’ha intensificat durant l’administració d’en Donald Trump, és un fenomen complicat que va més enllà dels simples tòffs; és una lluita per l’economia i la prorecia tecnològica globalment. El 2025 d’abril, aquest conflicte continua evolucionant constantment, amb implicacions profundes per als dos països en aspectes com la producció, el comerç, l’economia i el valor de les seves divises. Després, us ofereixo una anàlisi detallada de l’estat actual, els efectes d’aixecaments i una avaluació de qui podria beneficiar-se més, tant en el període curt com llarg.

Context actual de la Guerra Renuncy

La guerra comercial va començar formalment el 2018, quan Trump va decidir imposar els productes xinesos per milers de milions de dòlars, argumentant que la Xina estava practicant pràctiques injustes, concedir subvencions massives a la seva indústria i robar propietats intel·lectual. Des d’aleshores, el conflicte ha augmentat en diferents fases, amb reprisals de les dues parts. El 2025, després de tornar Trump a la presidència, els tarifs van assolir nivells de rècord, com el 54% dels productes xinesos, que la Xina va respondre amb un 34% dels béns americans, segons Reuters informa d’abril 4, 2025. Aquest intercanvi reflecteix una estratègia de pressió màxima americana i la posició de resistència de la Xina.

L’escenari d’aquestes mentides augmentades en la creixent força dels productes xinesos. La Xina ha consolidat el seu paper com “la fàbrica mundial,” no només en la producció de béns de baix cost, sinó també en sectors d’alta tecnologia com vehicles elèctrics, semiconductors i energies renovables. Això representa una amenaça per a la producció americana, que el Trump busca revitalitzar amb la seva política “America First.” No obstant això, la interdependència econòmica entre els dos països complica la situació: els Estats Units depenen de les importacions xineses barates, mentre que la Xina necessita el mercat dels Estats Units per les seves exportacions.

Efectes de Pacte Ascent

Per als EUA

1. Impacte sobre economia:
   • Costs pels consumidors: Les taxes funcionen com a imposts d’ importació, que fan productes xinesos més cars al mercat dels Estats Units. La recerca anterior, com el Flaaen, Houtacsu i els economistes de Tinteltin sobre rentadores en 2018, revelen que els consumidors americans van acabar pagant un preu alt (80.000 dòlars per cada feina creada). En el 2025, amb taxes de 54%, es calcula que el cost addicional per casa pot arribar a 1,900 per any segons projeccions basades en anàlisi econòmica.
   • La Reserva Federal i diversos economistes van assenyalar que aquesta política podrien reviure la inflació, un problema que va tenir un impacte a la derrota Democràtica del 2024. Els productes essencials com ara la roba electrònica i la roba, que sobretot provenen de la Xina, mirarien, per tant afectant el poder d’advenció de consumidors.
   • Producció nacional: Trump argumenta que els tarif promourean la indústria dels EUA, protegint-lo de la competència xinesa. Tanmateix, les cadenes de subministraments són un procés lent i costosament. Les empreses com Apple, que afegeixen el 90% dels seus iPhones a la Xina, tenen un dilema: presa amb costos, transferir-los als consumidors o canviar la producció, que no és viable a curt termini.
2. Impacte sobre la moneda:
   • El dòlar podria guanyar força al principi degut a la percepció d’una política econòmica més agressiva. No obstant això, en el terme mitjà, la inflació i la por d’una possible recessió, que els analistes associen amb desdispicions comercials podrien debilitar-se. Aquesta incertesa ja ha causat una certa volatilitat en els mercats financers, com es va veure amb la caiguda de S+P 500 (-1%) el 4 d’abril de 2025.
3. Efectes a llarg termini:
   • Si les empreses no aconsegueixen reemplaçar les importacions xineses ràpidament, els Estats Units podran veure la contracció econòmica. ANTAD (La Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) adverteix que si tots els països van decidir imposar massa tarifis, el PIB global podria caure el 4%, que provocaria que els Estats Units perdi la competitivitat en la cara de les economies més obertes.

Per la Xina

1. Impacte sobre economia:
   • Les exportacions de la Xina als Estats Units van aconseguir 524.7 bilions en 2024, que representa un increment del 4,9% comparat amb l’any anterior, segons El Confidencial. No obstant això, el 54% dels titifs reduirà aquest número, que afecta els sectors clau com els electrònics, que representa un 41% de les seves exportacions als Estats Units. Tot i això, la Xina ha estat reforçant els seus mercats i reforçant les seves relacions amb la UE, Mèxic i Vietnam, ajudant a mitigar l’impacte d’aquests farsants.
   • Creixement intern: Amb un PIB que s’espera que creix menys del 5% el 2025, comparat amb el 7% del 2018, la Xina tracta amb pressions internes com la crisi de les propietats i l’alta atur dels joves. Els tarifs tenen encara més complicats, però el govern ha pres mesures per implementar estímuls fiscals en sectors clau com semiconductors i vehicles elèctrics, així com per avaluar el yuan pel 30%, segons les publicacions a X, per mantenir la seva competitivitat.
   • Producció: A diferència dels Estats Units, la Xina no depèn tant de la importació dels béns intermedis del seu rival. Aquest ecosistema industrial avançat us permet adaptar-vos, fins i tot a despeses dels marges estrets.
2. Impacte sobre la moneda:
   • La valoració del yuà fa que els exportacions xinesos siguin més competitives, que ajuden a mitigar l’impacte dels tarifs. No obstant això, això també disminueix les importacions, com l’energia i els materials crus, que a més, pressiona la inflació interna i afecta el poder de compra dels ciutadans xinesos.
3. Efectes a llarg termini:
   • La Xina podria beneficiar-se si accelera la seva transició a una economia interna de consum i lideratge tecnològic. Projectes com la New Seda Road i progrés a la 5G (Huawei) reforça la seva posició global, tot i que els retarden aquest objectiu límit d’ingressos d’exportació.

Qui és el més efectiu?

Línia mortal (2025- 2026)

• Estats Units: Ell guanya políticament, amb la fortalesa Trump dissenyant i atractiu a la seva base amb la narrativa de treball de protecció. Alguns productors locals (acero, alumini) poden veure beneficis temporals. No obstant això, el cost econòmic (inflisió, recessió) i la dependència dels béns xinesos inclina el balanç contra ells.
• Xina: Tot i que té pèrdues immediats en exportacions, la seva capacitat de diversificar i controlar l’Estat ho permet absorbir millor el cop d’estat. La valoració de les mesures iuans i no detaris (restrictions a terres rares) us donen eines per resistir.

Winner: Xina, per la seva resistència i la baixa dependència relativa al mercat dels Estats Units.

terme llarg (2027 sobre)

• Estats Units: Si podeu reenfocar la producció i reduir el dèficit d’intercanvi (295, 400 milions en 2024), podeu enfortir la vostra economia. No obstant això, això requereix inversió massiva i temps, una cosa que els fa mal només no garanteix. El risc d’estar-se des del comerç global i perdre la competitivitat tecnològica (p. ex. el retard de la transició energètica) és alt.
• Xina: La seva estratègia d’autoviació i expansió en llocs emergents de mercats, com a líder econòmic si manté el seu curs. La guerra comercial s’accelera la seva separació dels Estats Units, un objectiu geopolítica de Xi Jinping i reforça la seva influència a Àsia i Àfrica.

Winner: Xina, per la seva visió estratègica i adaptadora, el proporciona una crisi interna greu.

Bene correspon a les econòmiques i les monedes

• L’economia: la Xina és més fàcil de beneficiar-se de la llarga carrera consolidant-se com transformant-se i el poder tecnològic, mentre que els riscos dels Estats Units s’estan escalfant si no s’innovarà ràpidament. En el terme curt, tant perd, però els Estats Units més per l’impacte dels consumidors.
• Moneda: el dòlar es podria debilitat en el terme mitjà per la inflació i la recessió, mentre que el iuan, tot i que devalorat, guanya la rellevància si la Xina expandeix el seu ús en el comerç internacional (per exemple, la Ruta de Seda).

Conclusió

La guerra comercial del 2025 és un moviment arriscat de Trump per conduir la producció dels Estats Units, però els efectes immediats són més danys als Estats Units degut a l’augment de preus i la inflació. La Xina, amb la seva economia més controlada i divertida, sembla que es resisteixen millor i pot marxar com a guanyador de llarg termini, reforçant la seva economia i la seva moneda en l’escenari global. No obstant això, el resultat final dependrà de quant dels Estats Units aconseguiran una reencarnació efectiva i la capacitat de la Xina per enfrontar els seus propis reptes interns. Per ara, aquest augment sembla favor de Pequín en termes estratègics, mentre que Washington s’enfronta a un cost econòmic més immediat.